| Densitat òssia i osteoporosis |
|
Les aproximacions dutes a terme tradicionalment per combatre l’osteopenia i l’osteoporosis s’ha basat en la millora de la resposta dels osteoclasts (cèl·lules encarregades de la degradació i resorció de l’os) i els osteoblasts (cèl·lules encarregades de regenerar i crear teixit ossi nou) a factors com l’hormona paratiroides (PTH en endavant), el calci o els estrògens, el que equival a dir que s’intenta pal·liar la pèrdua de densitat òssia adoptant contramesures farmacològiques. En aquest sentit està ben establerta la relació entre la disminució dels nivells d’estrògens en les dones a causa de la menopausa (o la extirpació quirúrgica dels ovaris en alguns casos) i l’increment de la incidència de l’osteoporosis, així com la relació que existeix entre la secreció de PTH in vivo i l’estimulació dels osteoblasts. Una segona aproximació més recent per intentar pal·liar la pèrdua de densitat òssia i prevenir l’aparició de l’osteoporosis és la pràctica d’exercici aeròbic vigorós, que sembla ser un estímul molt efectiu per a la creació de nou teixit ossi. Tanmateix, aquest mètode presenta impediments evidents per la gent amb dificultats per realitzar exercici i en últim terme pot incrementar el risc de fractures en persones amb una densitat òssia fràgil. Això ha dut a cercar altres tipus d’aproximacions per obtenir els beneficis de fer exercici aeròbic vigorós però sense els requisits i impediments que porta implícits. Els estudis realitzats en animals (ovelles i rates) sobre els efectes de la Vibració de Cos Sencer (en anglès Whole Body Vibration: WBV) van revelar que aquest tipus d’exercici ajuda a recuperar l’activitat cel·lular del teixit ossi, produeix un increment de la qualitat i quantitat d’os trabecular i té un efecte preventiu sobre la pèrdua de densitat òssia en femelles a les que se’ls havia extirpat els ovaris. Aquests estudis van demostrar que la Vibració de Cos Sencer podia produir beneficis equivalents a l’exercici físic en animals però sense els impediments que aquest implica. Segons Rubin et al. (State University of New York), sotmetent rates de laboratori a una vibració de 90 Hz diàriament durant 28 dies, s’estimula enormement la formació d’os (Clinton Rubin, Gang Xu, and Stefan Judex, 2001, “The anabolic activity of bone tissue, suppressed by disuse, is normalized by brief exposure to extremely low-magnitude mechanical stimuli”. The Journal of the Federation of American Societies for Experimental Biology; págs. 2225-2229). També segons Rubin et al. (State University of New York), les ovelles exposades a estímuls mecànics (vibració) de baixa intensitat i elevada freqüència s’incrementa de manera molt ostensible la qualitat i quantitat d’os trabecular, “Quantity and quality of trabecular bone in the femur are enhanced by a strongly anabolic, noninvasive mechanical intervention”. Journal of Bone and Mineral Research, 17, págs. 349-357). Segons Flieger et al. (Laboratory for the Research of the Musculoskeletal System of Athens) l’estimulació mecànica a través de vibracions sobre rates femella a les que se’ls havia extirpat quirúrgicament els ovaris (per tal de simular la menopausa) prevé significativament la pèrdua de teixit ossi (Flieger J., Karachalios T., Khaldi L., Raptou P., Lytiris G., 1998, “Mechanical stimulation in the form of vibration prevents postmenopausal bone loss in ovariectomized rats”. Calcif Tissue Int, 63, págs. 510-514). Atès els estudis anteriors i d’altres que indicaven els efectes positius de l’estimulació mitjançant la vibració en animals, el següent pas fou aplicar aquesta teràpia als éssers humans, especialment a les dones que es trobaven a la postmenopausa. Un dels estudis amb un millor disseny experimental en relació als efectes de l’estimulació mecànica mitjançant la Vibració de Cos Sencer sobre l’ésser humà és el de Verschueren et al. (Katholieke Universiteit, Leuven, Belgium). En aquest estudi va analitzar durant 6 mesos (24 setmanes) els efectes de la vibració sobre la densitat òssia dels malucs, la força muscular i el control de la postura en un grup de 70 dones sanes que es trobaven a la postmenopausa amb edats compreses entre els 60 i els 70 anys a les que es va sotmetre a Vibració de Cos sencer 3 cops per setmana. Els resultats van demostrar que la Vibració de Cos Sencer no presentava cap efecte advers sobre les dones objecte d’estudi i que l’aplicació clínica d’aquest tipus de teràpia ha d’ésser estudiada en relació amb la densitat òssia, ja que els resultats obtinguts en aquest sentit són similars als que s’obtenen si les pacients prenen fàrmacs que eviten la resorció de l’os. Així mateix, també es va demostrar que el mecanisme d’actuació de la Vibració de Cos Sencer sobre el cos humà és l’estimulació de la producció de nou teixit ossi i no la disminució de la resorció de l’os (Sabine MP Verschueren, Machteld Roelants, Christophe Delecluse, Stephan Swinnen, Dirk Vanderschueren & Steven Boonen, 2004, “Effect of 6-month Whole Body Vibration training on hip density, muscle strenght and postural control in postmenopausal Women: a randomized controlled Pilot Study”. Journal of Bone and Mineral Research, Volume 19, Number 3; 352-359). Un altre estudi que cal destacar per la seva durada (un any) i disseny experimental és el de Gilsanz et al. (University of Southern California, Los Angeles). Aquest autor va estudiar l’efecte que tenia la Vibració de Cos Sencer en noies joves (menors de 20 anys) amb una baixa densitat òssia. Ha quedat ben establert que la incidència de l’osteoporosis, que és una malaltia que es presenta sobretot en dones grans, es pot reduir si durant la joventut s’adquireix una bona densitat del teixit ossi. 24 dones voluntàries seleccionades pel fet de tenir una densitat òssia baixa, d’edats compreses entre els 15 i 20 anys, varen ser sotmeses durant un any diàriament a una sessió de 10 minuts a vibracions de baix nivell (30 Hz, 0,3 g.) Altres 24 dones amb les mateixes característiques van servir de control. Els resultats van mostrar que la Vibració de Cos Sencer estimula significativament el teixit ossi, i si realitzat durant tota la vida adulta ajuda a prevenir l’aparició de l’osteoporosis durant la senectut (Vicente Gilsanz, Tishya AL Wren, Monique Sanchez, Frederick Dorey, Stefan Judex and Clinton Rubin, 2006, “Low-level, high-freqüency mechanical signals enhance muskuloskeletal development of young women with low BMD”. Journal of bone and mineral research, Volume 21, Lumber 9, 2006, págs. 1464-1474). |
