| Sistema circulatori |
|
Tal com succeeix amb el sistema endocrí, hi ha pocs estudis realitzats fins ara sobre l’efecte que té la Vibració de Cos Sencer sobre el sistema circulatori. Tanmateix, aquests pocs estudis, tot i sense conèixer el mecanisme exacte, posen de manifest que l’exercici vibratori afavoreix la circulació sanguínia perifèrica. Els estudis realitzats fins ara han analitzat el sistema circulatori perifèric, tant de les extremitats inferiors (on la incidència de la vibració és major) com de les extremitats superiors, i s’ha constatat l’augment del flux sanguini produït per l’exercici vibratori. Kerschan-Schindl et al. (University of Vienna, Austria) va sotmetre a 20 voluntaris sans (8 dones i 12 homes) a una sessió de 9 minuts d’exercici vibratori a 26 Hz. Va mesurar el volum de sang i el flux sanguini arterial que arribava als quàdriceps i el bessons dels pacients, abans i després de la sessió vibratòria. Els resultats van ser que tant el volum de sang que arribava als esmentats músculs com el flux era significativament superior després d’acabar la sessió, que abans de començar. Aquests resultats suggereixen, segons l’autor, que una exposició curta a vibracions de 26 Hz no té efectes negatius, com succeeix quan una persona s’exposa, per qüestions de treball, a vibracions d’alta freqüència durant llargs períodes de temps "Whole-body vibration exercise leads to alterations in muscle blood volume" (K. Kerschan-Schindl, S. Grampp, C. Henk, H. Resch, E. Preisinger, V. Fialka-Moser and H. Imhof, 2001, Clinical Physiology, 21, 3, págs. 377-382). Una altra publicació que va estudiar l’efecte de l’exercici vibratori sobre la circulació sanguínia de les extremitats inferiors dels practicants en el de Lohman et al. (Loma Linda University, California). Aquest autor va dividir a 45 subjectes de l’estudi en tres grups: el primer grup es va sotmetre a l’exercici físic i vibratori, el segon només a l’exercici físic i el tercer només a l’exercici vibratori. A cada grup l’autor va mesurar, mitjançant un equip Doppler, la circulació sanguínia de la pell abans de començar la sessió d’exercici, immediatament després d’acabar-la i 10 minuts després d’acabada la sessió. Els resultat que va obtenir van ser sorprenents, ja que el flux sanguini cutani mig es va incrementar significativament després de la sessió, només en el grup 3 (exercici vibratori) i no es va modificar substancialment en els grups 1 i 2. Aquests resultats van portar l’autor a afirmar que la Vibració de Cos Sencer afavoreix la circulació sanguínia cutània als individus sans (Everett B. Lohman III, Jerrold Scott Petrofsky, Colleen Maloney-Hinds, Holly Betts-Schwab and Donna Thorpe, 2007,“The effect of whole body vibration on lower extremity skin blood flow in normal subjects”, Medical Science Monitor, 13(2), CR71-76). El tercer estudi que cal destacar és el de Maloney-Hinds et al. (Loma Linda University, California). L’autor volia determinar quina era la millor freqüència (30 o 50 Hz) i duració de l’exercici vibratori per estimular el flux sanguini de l’avantbraç. En una primera fase, l’autor va dividir en dos grups a 18 subjectes. El primer grup es va sotmetre a l’exercici vibratori (una sessió de 10 minuts) de 30 Hz i el segon de 50 Hz, i en una segona fase, va sotmetre a 7 subjectes a l’exercici vibratori de 30 Hz i després de 50 Hz. En tots dos casos va mesurar el flux sanguini cutani durant l’exercici i 15 minuts després d’acabada la sessió. Els resultats van indicar que ambdues freqüències d’exercici vibratori produïen un increment significatiu del flux sanguini cutani dels subjectes, amb un pic al cap de 5 minuts d’iniciada la sessió. Els resultats també van indicar que la freqüència de 50 Hz produïa un major flux sanguini cutani al cap de 15 minuts (Colleen Maloney-Hinds, Jerrold Scott Petrofsky and Grenith Zimmerman, 2008, “The effect of 30 Hz vs. 50 Hz passive vibration and duration of vibration on skin blood flow in the arm”, Medical Science Monitor, 14(3): CR112-116). |
