|
Millores físiques que constaten diversos estudis científics |
Tal i com s’ha indicat en altres apartats d’aquesta pàgina web, els beneficis per a la salut humana de la Vibració de Cos Sencer es coneixen bé des dels anys 60 del segle passat. Tanmateix, l’estudi científic divulgat dels beneficis i les aplicacions pràctiques d’aquest tipus d’exercici no van començar fins a principis dels anys noranta, experimentant un important augment en l’última dècada. Evidentment, la progressió en el disseny experimental que han seguit els estudis científics publicats per Universitats, Instituts de Fisiologia i Centres de Medicina de l’Esport en tot el món (Estats Units, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Japó, Holanda, Iran, Àustria, etc.) ha estat el més lògic: en una primera fase es va aplicar la Vibració de Cos Sencer als animals de laboratori i en una segona fase va aplicar-se a l’ésser humà. Tots els estudis realitzats fins a l’actualitat sobre la Vibració de Cos Sencer han posat de manifest que un ús adequat de les plataformes vibratòries no produeix cap dany a la salut dels usuaris. Així mateix, la major part dels autors han obtingut resultats que indiquen que l’aplicació de teràpia vibratòria és molt positiva per a la salut humana. Tanmateix, cal dir que encara que els efectes positius de la Vibració de Cos Sencer estan en general ben demostrats científicament, encara queden molts aspectes per descriure i profunditzar, especialment els mecanismes cel·lulars i a nivell tissular que expliquin les millores físiques que constaten els estudis.
En aquest apartat, i sense vocació d’ésser exhaustiu, es presenten els estudis científics publicats més significatius dels efectes de la Vibració de Cos Sencer (i per extensió de Turbosonic® en relació amb cada una de les afeccions i sistemes del nostre organisme. |
|
|
Densitat òssia i osteoporosis |
Les aproximacions dutes a terme tradicionalment per combatre l’osteopenia i l’osteoporosis s’ha basat en la millora de la resposta dels osteoclasts (cèl·lules encarregades de la degradació i resorció de l’os) i els osteoblasts (cèl·lules encarregades de regenerar i crear teixit ossi nou) a factors com l’hormona paratiroides (PTH en endavant), el calci o els estrògens, el que equival a dir que s’intenta pal·liar la pèrdua de densitat òssia adoptant contramesures farmacològiques. En aquest sentit està ben establerta la relació entre la disminució dels nivells d’estrògens en les dones a causa de la menopausa (o la extirpació quirúrgica dels ovaris en alguns casos) i l’increment de la incidència de l’osteoporosis, així com la relació que existeix entre la secreció de PTH in vivo i l’estimulació dels osteoblasts.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Arrel de la carrera espacial, durant la guerra freda, va quedar ben establert que el múscul esquelètic es debilita per efecte de l’absència de gravetat, efecte profusament observat durant els vols espacials. Aquest fet es fàcilment explicable si tenim en compte que la força de la gravetat és la principal font d’estímuls mecànics responsables del desenvolupament de les estructures musculars del nostre organisme. Després, una de les aproximacions adoptades amb èxit per pal·liar l’atrofia muscular, la pèrdua de força i el to muscular i revertir les modificacions de les fibres que provoca la falta de força gravitatòria a l’organisme va ser la Vibració de Cos Sencer. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Està ben establert que moltes de les fractures que pateix la gent d’edat avançada es produeixen a causa de caigudes. Malgrat que l’exercici físic pot prevenir les caigudes (ja que ajuda a mantenir la força muscular i, per tant, l’equilibri), molta gent gran no pot realitzar exercici regularment a causa dels impediments físics que pateixen. A més, si els pacients pateixen debilitat òssia, el risc de fractura augmenta molt. |
|
Llegiu-ne més...
|
Una altra de les aplicacions de la teràpia vibratòria, que ha estat estudiada amb certa profunditat en el camp de la medicina de l’esport, és la dels processos de rehabilitació, especialment en els atletes amb lesions de genoll. Com en els casos de teràpies geriàtriques, o d’estimulació del teixit muscular esquelètic, sembla que l’estímul neuromuscular inicial que provoca la Vibració de Cos Sencer és la responsable dels resultats positius obtinguts en els estudis portats a terme, tot i que es desconeixen absolutament els processos cel·lulars concrets.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Tractament d’apoplexia, esclerosis múltiple i Parkinson |
|
Estretament lligat a l’efecte que produeix la teràpia vibratòria de cos sencer sobre el teixit muscular esquelètic, també s’han estudiat recentment les seves aplicacions en el tractament pal·liatiu d’afeccions mèdiques que afecten els músculs com son l’apoplexia, l’esclerosi múltiple i el Parkinson. Els resultats, que han estat positius en tots els casos fins ara, indiquen que la Vibració de Cos Sencer pot tenir aplicacions en molts camps relacionats amb la salut que han estat molt poc estudiats. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Sistema endocrí (hormones) |
|
Fins ara són pocs els estudis que han analitzat la relació entre la Vibració de Cos Sencer i la segregació de certes hormones com la testosterona, el cortisol, l’adrenalina, la noradrenalina o la hormona del creixement. Tanmateix, sembla ser que hi ha una estreta relació entre l’estímul vibratori de l’organisme i l’increment de la segregació de certes hormones com la testosterona, l’hormona del creixement, l’adrenalina o la noradrenalina i la reducció dels nivells a la sang d’altres hormones com el cortisol. Està cada vegada més ben establert que la Vibració de Cos Sencer estimula el teixit muscular esquelètic i el teixit ossi, però els resultats sobre la segregació d’hormones indicarien que l’estímul vibratori del cos també estimula el teixit muscular esquelètic i el teixit ossi, però els resultats sobre la segregació d’hormones indicarien que l’estímul vibratori del cos també estimula el sistema endocrí. Així mateix, des de fa temps se sap que l’exercici produeix respostes hormonals que són fàcilment detectables a la sang, per increment de certes hormones i reducció en la concentració plasmàtica d’altres hormones. Per tant, sembla raonable pensar que la Vibració de Cos Sencer podria tenir un efecte sobre el sistema endocrí humà similar al que produeix l’exercici físic. |
|
Llegiu-ne més...
|
Tal com succeeix amb el sistema endocrí, hi ha pocs estudis realitzats fins ara sobre l’efecte que té la Vibració de Cos Sencer sobre el sistema circulatori. Tanmateix, aquests pocs estudis, tot i sense conèixer el mecanisme exacte, posen de manifest que l’exercici vibratori afavoreix la circulació sanguínia perifèrica. Els estudis realitzats fins ara han analitzat el sistema circulatori perifèric, tant de les extremitats inferiors (on la incidència de la vibració és major) com de les extremitats superiors, i s’ha constatat l’augment del flux sanguini produït per l’exercici vibratori.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
